INFORMATIUS À PUNT TV / La Unesco eleva la tradició mil·lenària de la Maerà a patrimoni immaterial de la humanitat

 El costum d’usar el Xúquer o el Cabriol com a canal de transport de la fusta es converteix en el segon element patrimonial preservat aquesta setmana

Una de les últimes recreacions de la Maerà a les aigües del Xúquer / À Punt NTC

María José Villalba@apuntnoticies

01 de desembre 2022 - 12:35 Actualitzat: 01 de desembre 2022 - 16:19

La tradició mil·lenària d’aprofitar el corrent de rius com el Xúquer o el Cabriol per a transportar la fusta des de la Serranía de Conca fins als pobles del tram final dels rius s’ha convertit, des d’aquest dijous, en un patrimoni etnogràfic protegit per la Unesco. Aquest organisme li ha atorgat la protecció de patrimoni immaterial de la humanitat, el que suposa no sols un reconeixement a l’antiga professió dels ganxers, sinó també obri la porta al fet que aquells que s’encarreguen de mantindre viva la tradició tinguen més mitjans per a difondre-la.

El Comité del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco, reunit aquests dies a Rabat (Marroc) ha atorgat aquesta distinció a la Maerà, que és el segon element patrimonial del territori que es preserva aquesta mateixa setmana. Aquest dimecres s’anunciava la protecció amb la mateixa figura del toc manual de campanes. Les reaccions al nostre territori no s'han fet esperar i, instants després d'emetre el veredicte la Unesco, els ajuntaments d'Antella (Ribera Alta) i Sumacàrcer (Ribera Alta), implicats en la recuperació d'aquest costum es felicitaven per la notícia. "Enhorabona maeros!! Enhorabona poble d'Antella!!", afirmava el consistori antellà a través de les xarxes socials.

El reconeixement de la Maerà com a patrimoni immaterial de la humanitat suposa una espenta per a aquesta tradició, documentada des del segle XII i que es va mantindre fins a finals dels anys setanta. La candidatura la proposaven quaranta organitzacions espanyoles que tracten de rescatar de l’oblit, amb activitats divulgatives, aquest antic treball. S’unien a altres entitats semblants de fins a cinc països europeus, entre els quals està Txèquia, Letònia o Àustria.

Entre aquestes entitats, està l’Associació de Maeros del Xúquer, que impulsen diversos municipis de la Ribera Alta, entre els quals hi ha Antella i Sumacàrcer. Precisament aquests pobles celebren cada estiu, des de fa una dècada, la festa de la Maerà, a la qual any rere any se suma més gent.

Així, segles després que l’enginy i la manca de mitjans dels avantpassats vinculats a la fusta pensaren en el Xúquer per a transportar troncs molt llargs fins a terres de la Ribera, cada mes de juliol entitats com l’Associació de Maeros del Xúquer tracten de recrear aquest treball.

Recreacions de les navates

Gràcies a aquest treball de recuperació etnogràfica, a les aigües del riu es tornen a veure homes i dones, amb camisa blanca, faixa i barret de palla, proveïts de ganxos –per a espentar els troncs més grans.

Abans de llançar-los a l’aigua, tallen les branques per a deixar els troncs tan uniformes com siga possible perquè puguen córrer, aigües avall, i sense enganxar-se en cap element a les vores del riu. Quan ja estan a l’aigua, nuguen els troncs amb cordes i fan el que es coneix com a navata, és a dir, una mena de rai. D’aquesta manera, garantien que els troncs no es dispersaven i era més fàcil conduir-los fins a molts quilòmetres més avall. 

Antella rep la notícia amb orgull

A Antella, un dels pobles que va començar a recuperar la tradició dels maeros ara fa deu anys com una iniciativa divulgativa de la Trobada d'Escoles en Valencià, el toc de campanes de l'església i l'ermita anunciaven dijous la protecció de la Unesco. De fet, Gloria Giménez, l'encarregada de tocar les campanes de l'ermita des de fa 43 anys, admetia que el toc de dijous era un dels més especials de totes aquestes dècades. 

David Dalma, un altre dels veïns d'aquest municipi de la Ribera Alta, es mostrava satisfet: "Al final ho hem aconseguit, és un orgull perquè és una tradició molt bonica". En la mateixa línia, Pilar Pardo feia broma en assenyalar que el seu poble ara, amb la declaració de la Unesco, "ja té una cosa per a presumir", mentre que Odilia Pascual, es mostrava esperançada que la declaració d'aquest organisme internacional respecte a la Maerà servirà perquè més gent visite aquest poble d'interior.