Escola Valenciana celebra la Jornada d'Estiu a Antella


En l’última revolta 
Leo Part 
El 22 d’abril de 2012, després de quaranta-quatre anys des de l’última abaixada de fusta, quan una partida de 50 troncs de pi de Sogorb va ser conduïda pel Xúquer fins a l’assut d’Antella, es va fer un tímid però gran pas en la recuperació d’una activitat i un ofici mil·lenaris. El que no imaginàvem els organitzadors i les organitzadores és que nou anys després aquesta festa cultural se situara a escassos passos, en l’última revolta del riu, de convertirse en Patrimoni Mundial. 

En aquella primera abaixada de fusta, nascuda a l’empara de la 32 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, celebrada a Antella, fou una colla de ganxers manxecs l’encarregada de navegar a cavall dels troncs i guiar-los amb els seus ganxos fins a la presa que va manar construir Jaume I. Des d’aquell moment, i malgrat el seu limitat pressupost i exigües ajudes municipals, la festa etnogràfica ha aconseguint erigir-se en un referent clar, dins i fora de les nostres fronteres. Al poc de recuperar una activitat documentada des del segle XIII als rius valencians, Maeros del Xúquer ingressava en la International Timber Rafstmen, promotora de la candidatura, de la qual hui en dia formen part els governs espanyol, polonés, alemany, austríac, txec i letó. Al llarg de les ja 8 edicions de l'abaixada de troncs pels meandres d’aigües cristal·lines que dibuixa el Xúquer al seu pas per Antella, abans internar-se en la gran plana fluvial, han participat raiers catalans, manxecs, navarresos, aragonesos i de Cofrents. Al mateix temps, maeros o ganxers antellans hem viscut, en primera persona, els descensos anuals de fusta -solta, en el cas de les conques valencianes, i lligada, pròpia dels rius pirinencs- celebrats als rius Noguera Pallaresa, Segre, Tajo, Cabriol i Aragón-Subordán. De cara a l’edició d’enguany i del 2022, s’ha previst allargar el recorregut fluvial de l'abaixada de fusta de 2 a 7 km, editar llibres, revistes i audiovisuals commemoratius dels 10 anys de la Maerà; posar en marxa l’escola de ganxers i continuar organitzant tallers, actes i certàmens culturals al voltant d’una activitat que des del segle XII fins a la segona meitat del XX ha abastit de fusta, emprant els rius Xúquer, Cabriol i Túria, per tal de fer tant cases, mobles i barques, com caixes de taronges, vaixells, palaus i castells. Més encara, si la pandèmia ens ho permet, el pròxim 31 de juliol llançarem al riu els troncs que haurem de conduir fins l’Assut d’Antella en la IX Maerà 2021 des de la veïna Sumacàrcer, l’Ajuntament de la qual va aprovar, el passat 26 de març, una moció de suport a la candidatura multinacional del Timber Ràfting que se sumava a les adhesions d’Escola Valenciana, la Federació Coordinadora de Muixerangues, Xúquer Viu i la SRX, entre la trentena d’associacions que ja han fet costat al reconeixement de la festa de la Maerà d’Antella com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. 

Un objectiu per al qual sols ens resta recórrer una última revolta del nostre benvolgut Xúquer, un riu carregat d’història que dota d’identitat a la nostra comarca, que cal preservar i del qual ens sentim fills

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dissabte 17 de febrer es presenta el llibre "10 anys de la Maerà d'Antella"

11a Maerà d'Antella 2023

Antella celebra la primera «Maerà» amb el títol de Patrimoni Immaterial de la Humanitat aquest dissabte