Antella recupera una tradició milenària
El diumenge 22 d'abril de 2012 va ser un dia històric per al municipi d'Antella al recuperar en el segle XXI una tradició mil·lenària perduda 50 anys enrere. L'acte organitzat dins de la XXII Trobada d'Escoles en Valencià de la Ribera va comptar amb la presència de més de 20.000 persones, el qual va estar engalanat per la presència de les torres humanes de la Muixeranga d'Algemesí, que només uns mesos abans havien sigut declarades Patrimoni de la Humanitat.
Sota un ambient plenament festiu, es va celebrar a Antella per vegada primera en el segle XXI una baixada de troncs pel sistema de peces soltes, amb l'objecte de recuperar una tradició que des del XII fins a la segona meitat del XX havia tingut lloc en aquest municipi. El Consistori d'Antella rendia així homenatge als ganxers o "madereros" -o "maeros" com s'els coneix a Antella- valencians encarregats de transportar la fusta des de les serres ibèriques de Conca i Terol fins els seus centres de consum i embarcament del litoral valencià.
Els ganxers de la comarca de Priego van ser els encarregats de llançar a l'aigua els troncs situats en la riba dreta del Xúquer, a uns 500 metres aigües a dalt del Azud d'Antella, amb l'ajuda indispensable dels seus ganxos i la col·laboració desinteressada d'un reduït grup de "maeros" veïns d'Antella, que per a l'ocasió van lluir un mocador color taronja, distintiu de la fruita que inunda la comarca. A l'arribada dels ganxers a lAssut d'Antella, on els esperaven una multitud de xiquets i majors, a més de navaters, almadiers i raiers de les valls pirinenques de Navarra i Catalunya abillats amb els seus típics vestits, els membres de la Muixeranga d'Algemesí van alçar les seues torres humanes en senyal de benvinguda.
La fusta va ser extreta de l'aigua mitjançant la tècnica dels ganxos creuats per a, acte seguit, ser arrossegats els troncs amb l'ajuda de cavalls i mules fins als peus de la Casa-Castell de les Comportes de la Sèquia Real construïda per Jaume I.
L'acte de la Maerà no solament va fer les delícies dels presents, sinó que va aconseguir una forta presència en els mass media. A les nombroses publicacions impreses del País Valencià i altres autonomies que es van fer ressò de la notícia, es va sumar l'emissió d'un programa radiofònic específic en cadena ser València i la presència de dues televisions (Canal 9 i Ribera TV), la primera de les quals va oferir el senyal en directe durant l'informatiu de migdia.
La Maerà, que va ser objecte de l'edició d'un documental per part del Consistori, a més d'aconseguir un gran èxit participatiu i de difusió, va servir de germen per a la fundació de l'Associació Cultural de Maeros del Xúquer i la recuperació d'una dels senyals d'identitat del poble d'Antella que tan estretament ha estat, des de sempre, lligat al seu riu.
Sota un ambient plenament festiu, es va celebrar a Antella per vegada primera en el segle XXI una baixada de troncs pel sistema de peces soltes, amb l'objecte de recuperar una tradició que des del XII fins a la segona meitat del XX havia tingut lloc en aquest municipi. El Consistori d'Antella rendia així homenatge als ganxers o "madereros" -o "maeros" com s'els coneix a Antella- valencians encarregats de transportar la fusta des de les serres ibèriques de Conca i Terol fins els seus centres de consum i embarcament del litoral valencià.
Els ganxers de la comarca de Priego van ser els encarregats de llançar a l'aigua els troncs situats en la riba dreta del Xúquer, a uns 500 metres aigües a dalt del Azud d'Antella, amb l'ajuda indispensable dels seus ganxos i la col·laboració desinteressada d'un reduït grup de "maeros" veïns d'Antella, que per a l'ocasió van lluir un mocador color taronja, distintiu de la fruita que inunda la comarca. A l'arribada dels ganxers a lAssut d'Antella, on els esperaven una multitud de xiquets i majors, a més de navaters, almadiers i raiers de les valls pirinenques de Navarra i Catalunya abillats amb els seus típics vestits, els membres de la Muixeranga d'Algemesí van alçar les seues torres humanes en senyal de benvinguda.
La fusta va ser extreta de l'aigua mitjançant la tècnica dels ganxos creuats per a, acte seguit, ser arrossegats els troncs amb l'ajuda de cavalls i mules fins als peus de la Casa-Castell de les Comportes de la Sèquia Real construïda per Jaume I.
L'acte de la Maerà no solament va fer les delícies dels presents, sinó que va aconseguir una forta presència en els mass media. A les nombroses publicacions impreses del País Valencià i altres autonomies que es van fer ressò de la notícia, es va sumar l'emissió d'un programa radiofònic específic en cadena ser València i la presència de dues televisions (Canal 9 i Ribera TV), la primera de les quals va oferir el senyal en directe durant l'informatiu de migdia.
La Maerà, que va ser objecte de l'edició d'un documental per part del Consistori, a més d'aconseguir un gran èxit participatiu i de difusió, va servir de germen per a la fundació de l'Associació Cultural de Maeros del Xúquer i la recuperació d'una dels senyals d'identitat del poble d'Antella que tan estretament ha estat, des de sempre, lligat al seu riu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada